Tot çò qui cau tà avançar mei enlà dens la lenga !
E podem díser que la percepcion ei ua coneishença ?
Qu’ei ua question filosofica de las beròias e qui pòt estar de mau trencar. Que pertòca las nocions de percepcion e de coneishença segur mes tanben la deu jutjament. Que’vs dèishi perpensar un drin…
Los sens que permeten de percéber e d’amassar informacions tà çò deu monde qui ns’enviroa e de se’n har ua representacion. Que’s ditz tradicionaument que los umans an cinc sens (odorat, vista, tocar, gost e audida) totun los especialistas que pensan que n’avem mei, atau com la capacitat de's percéber lo còs. N’ei pas aisit de’n har la lista sancèra.
Ne haram pas un cors de fisiologia. La nosta letra qu'assajarà meilèu de descríver quauques torns de lenga, mei que mei los vèrbes de percepcion.
Un torn de lenga : Tròba se lo nas e'n vòu !
Formula entad aconselhar a ua persona de humar l’aròma d’un plat cosinat.
Un plat aulorent que hè salivar e que balha hami. L’odorat qu’ei un sens important en cosina pr’amor que pòt dar indicas sus la qualitat deu minjar. Qu'ei ligat au sistèma gustatiu.
Çò qui explica lo nas e la volentat dab voler e sian amassats.
Un sintagma : ça sent le moisi
Peu purmèr còp que'vs presentam un parelh de cartas deu volume III de L'Atlàs lingüistic de Gasconha (ALG) de J. Séguy. L'enquestaire que demandè aus locutors quin disèn en gascon la frasa : ça sent le moisi. Que'n da la restitucion sus duas cartas, la 724 per "ça sent le..." e la 725 per "... le moisi".
Güeratz quauques arremarcas :
- lo pronom demonstratiu neutre francés ça ne's traduseish pas en Gasconha, hòra Vasadés e Guianés on trobam aquò e quò (ako e ko sus la carta).
- la carta 724 que da la despartida de la conjugason de sentir. la conjugason incoativa que vesia la non-incoativa : sent / senteish / sentís.
- tà çò qui ei de la semantica, que notam ua concurréncia enter pudir e sentir.
- tà çò de la sintaxi, lo complement d'objècte que pòt estar introdusit per la preposicion a. Que's pòt har dab sentir o pudir : sentir a o pudir a. Atau : que put a eslorit o que sentís a eslorit. En aqueste cas, lo determinant n'i ei. Mes que vedem que los locutors e pòden integrar lo determinant definit lo / eth qui fusiona dab la preposicion : ...a l'..., / ...ath... Los locutors qui estón interrogats pòden emplegar las duas sintaxis.
Que clavaram dab la carta 725 e la traduccion de moisi. Dab eslorit (eslurit sus la carta) e ehlorit (retranscriut per ehlurit), que's tròba tanben los tèrmes mosit tornat per musit e mwasit.
En har compte de las informacions qui son dadas per las duas cartas, los locutors qu'emplegan entà arrevirar ça sent le moisi :
- sentir a ehlorit / eslorit / mosit
- sentir a l'ehlorit / l' eslorit / lo mosit
- pudir a ehlorit / eslorit / mosit
- pudir a ehlorit / l' eslorit / lo mosit
La lista n'ei pas exaustiva. Que vedem que los locutors e's sèrven de mantuns morfèmas entà exprimir la percepcion de l'aulor.
Punt de lenga
L'Ostau Bearnés que metó en linha ua pièla de fichas pedagogicas taus aprenents, Las Ficas Punts de Lenga.
En cada ficha J. P. Latrubesse qu'evòca punts de gramatica, de vocabulari, arrepoèrs e dísers. La ficha 109 que contunha la seria de fichas consacradas a l'arrenavida de la lenga nosta. De mei que da explics mei a perpaus de la diferéncia enter har lo e har deu entà designar ua activitat o un mestièr.
Un drin de gramatica : preposicion A après los vèrbes de percepcion
Que vedem dab la carta de l'ALG que trobam la preposicion a intercalada enter un vèrbe de percepcion (véder, saber, sentir, apercéber per exemple) e lo complement d'objècte qui pòt estar un vèrbe, un adjectiu o un nom.
Que trobam aquesta construccion sintaxica mei que mei au sud deu domeni gascon.
Quauques exemples tirats deu còrpus literari deu Dicodòc deu Congrès :
- "Nosautes, qu’avem un dequerò, en China, que tu, que’n soi segur, ne volerés pas tastar de tant que sap au pudent !" (Anne Thiollier (2010) ; Brigalhas de letras ; trad. : Clàudia Labandés ; ed. : Per Noste)
- "qu’ei a pujar lo cai quan se ved a arribar ua horretòta qui’u va de cap. (La nòvia de l'ompra, Jean Noli, trad. Alain Castagnet, ed. : Per Noste, 2015).
- "Que vau passar lis, ce’s pensè, tà l’amuishar. Qu’anava gahar capvath deu bòsc, quan apercebó a Casimir qui sortiva de casa." (De la pèth de Cohet, Albèrt Peyroutet, ed. Reclams, 2000).
Avetz perpensat a la question pausada au començament de la letra ?
Estosse negativa la responsa, aquò rai. N’ei pas l’espròva de filosofia deu bachelierat ! E entà vs’ajudar, que podetz cuélher daubuas ideas sus Internet…
Las bèstias que devón desvolopar sens particulars entà s'adaptar au monde a l'entorn e subervíver. Los umans tanben que devón evoluar. Totun, las condicions de vita que'n van a contrabriu de l'evolucion en aflaquir los sens. Atau, que'ns fatigan los uelhs en espiar shens cès los ecrans devath la lutz artificiau. Aquesta fatiga oculara que provòca ua epidemia de lusquèr en las societats occidentaus, ce disen los especialistas. Los uelhs que tribalhan tròp.
En 2014 en la revista País Gascons, Gilabèrt Nariòo que consacrè la soa rubrica Parlar plan au vèrbe saber dab lo sens d'aver gost o d’aulorejar. L’autor qu’i descriu dab exemples los vèrbes de percepcion entà evocar las aulors. Que podetz retrobar aqueste article en l’obratge qui torna préner lo nom de la rubrica, Parlar plan e qui amassa los textes pareishuts en Pais Gascons enter 1985 e 2016. En cada article, G. Narioo qu’evòca un punt de sintaxi, de gramatica o de vocabulari, çò qui hè lo shuc deu gascon. Un shuc qui auroleja, de segur !
Hètz beròi e au mes qui vien !
Florence Marcouyre
peu Congrès permanent de la lenga Occitana
Crèdit fòto : Wikimedia Commons e Unsplash