La letra deu mes, julhet de 2024

La letra deu mes, julhet de 2024

Tot çò qui cau tà avançar mei enlà dens la lenga !


De hiu en cordura...

 

En mantuas expressions, lo hiu que representa la continuitat e tanben lo briu de la vita. En la mitologia romana, las Parcas qu'èran tres divinitats e qu'èran cargadas de controlar lo destin deus mortaus en hilar, en pagerar e en copar lo hiu de la vita de cada persona. Las Parcas que son generaument personificadas en tres hemnas qui avèvan senglas tascas : Nona, la  qui creava lo hiu de la vita, Decima, qui'u mesurava e Morta, qui'u copava dab cisèus e qui interrompèva adonc la vita de la persona. Que presidivan las destinadas de las personas, qu'avèvan dongas un ròtle important en la mitologia romana.

Qu'esperam que ne perderam pas lo hiu (o lo briu) de la lectura !

 


Un arreproèr

 

Qui non cotz ni non pedaça

Qu'a besonh de gran rentassa

Que cau sòus entà crompà's lo vestit

Autes còps, la confeccion textila industriau n'èra pas autan desvolopada com uei. Que costava sòus d'alh de har cóser un vestit nau. Atau, que calè apedaçar la pelha entà que'u podóssem utilizar mei longtemps. Uei, que pòt estar un necessitat entà estauviar moneda mes qu'ei tanben un mejan de lutar contra la pollucion e lo desperdici de la mòda getadera.

Que retrobam lo relatiu shens antecedent qui, subjècte deus vèrbes qui segueishen. Que l'encontrèm dejà hens las letras precedentas. L'emplec de qui com subjècte qu'ei frequent en los arreproèrs.

Cotz qu'ei tresau persona deu singular au present de l'indicatiu de cóser.

Avisatz-v'i ! ne cau pas con·hóner cotz, de cóser e còtz, tresau persona deu singular au present de l'indicatiu de còser.

Rentassa que rima dab pedaça. Lo sufixe feminin -assa qu'ei un sufixe aumentatiu, qu'ahorteish l'idèa que cau aver hèra de sòus entà's crompar pelhas navèras. Lo sens que n'ei ahortit dab l'adjectiu qualificatiu gran qui pòt estar epicèn, qu'a la medisha fòrma au masculin e au feminin. Los diccionaris que dan tanben la fòrma grana.


Un drin de vocabulari : du fil noir

 

Hens lo volume III de L'Atlàs Lingüistic de Gasconha (ALG) de J. Séguy, qu'avem a la carta 633 la traduccion d'un tròç de frasa, du fil noir.

En lo comentari au som de la pagina, lo cercaire qu'evòca la finala deu fòrma conjugada « avetz » Que hè referéncia a la carta 893 qui s'entitola avez-vous. Qu'ei pr'amor d'aquò que trobam la transcripcion fonetica de la consonanta finau [t] o [ts] quan modifica la façon de díser hiu.

 

La carta que'ns balha mei d'un tipe d'informacions :

- lo document qu'ei un bon exemple deu tractament de l'article partitiu... qui's hè arremarcar per la soa abséncia en ua part màger de Gasconha.

Totun, a l'èst de Bearn e en Bigòrra, qu'arremarcam ua construccion qui admet l'article partitiu : l'adjectiu eptitèt que segueish lo nom e l'article partitiu e s'insereish enter los dus : hiu deu negre / hiu deth nere per exemple.

En Gasconha orientau, l'article partitiu de que torna e los locutors interrogats que responón : « de fiu negre » o de « fièl negre ». Dab lo partitiu, la h- iniciau de hiu hè plaça a la f- : fiu, fièl.

De notar que dens la zòna de l'Enter duas Mars, l'article contractat gessit de la fusion de de + lo qu'ei dau. Sus la carta, qu'ei retranscriut per [dow].

En mei de la variacion de hiu, fièl, fiu, la carta que'ns da tanben la traduccion de adjectiu noir. Negre qu'ei hòrt espandit en la partida orientau de Gasconha : hiu negre, de fiu negre, fièl negre... En Bearn, Bigòrra e Armanhac, que coabita dab nere : hieu deu nere en Bearn e Bigòrra o hiu nere en Armanhac per exemple.

Enfin, ne podem pas desbrombar de la varianta negue ([negœ] o [nœgœ] sus la carta) qui pertòca de segur lo gascon... negue !


Punt de lenga 

 

L'Ostau Bearnés que metó en linha ua pièla de fichas pedagogicas taus aprenents Las Ficas Punts de Lenga. En cada ficha J. P. Latrubesse qu'explica punts de gramatica, de vocabulari, arrepoèrs e dísers. La ficha 118 que contunha  la  seria de las cinc fichas qui son consacradas a l’anar deus ajòus. La tresau qu’evòca u ua valor mei : l'arrespècte.

Que las podetz arretrobar tanben sus Ràdio País cada setmana lo dimèrcs a 16H e en navèra difusion lo dissabte a 9H30 dab la rubrica Lo punt de lenga, ua emission pedagogica entà aidar tots los qui aprenen la lenga animada peus Maurici Romieu e Joan-Pau Latrubesse. 


Un drin de gramatica : la concordança deus temps­

 

Ueratz aquesta frasa, tirada deu còrpus en linha deu Congrès :

« Aqueth empés qu’èra ua pasta clara qui’s passava dab un gran esponcet sus los hius entà que no’s gahèssen enter eths pendent lo téisher. Simin Palay. Petita vita e vitanta. : Reclams, 1961. »

 

Gahèssen qu'ei l'imperfèit deu subjontiu de gahar, a la tresau persona deu plurau. Qu'ei conjugat ad aqueste temps pr'amor lo vèrbe de la proposicion principau qu'ei a l'imperfèit de l'indicatiu.

La frasa de S. Palay qu'illustra lo principi de la concordança deus temps. Lo temps e lo mòde deu vèrbe de la proposicion principau que determina l'acòrd deu vèrbe de la proposicion subordinada completiva o subjontiva quan exigeish lo mòde subjontiu.

Los qui saben l'espanhòu o l'italian e son acostumats ad aqueste fenomèn.

Si passam lo vèrbe de la principau au present de l'indicatiu, gahar que serà au subjontiu present :

  • Aqueth empés qu’ei ua pasta clara qui’s passa dab un gran esponcet sus los hius entà que no’s gahen enter eths pendent lo téisher.

 

Quan un vèrbe en ua proposicion principau ei au present de l'indicatiu o au futur, lo de la subordonada que serà au subjontiu present o au subjontiu passat entà marcar l'anteriotat.

  • Que vòli qu'apedaces las caucetas.
  • Que vòli qu'ajas apedaçat las caucetas quan torni tà casa.

Quan un vèrbe en ua proposicion principau ei au passat o au condicionau, lo de la subordonada que serà au subjontiu imperfèit.

  • Que volèvi qu'apedacèsses las caucetas.
  • Que volerí qu'apedacèsses las caucetas.

 

Abans de clavar la letra, permetetz-me d'ajustar ua nòta mei personau. Segon la mair e la mairbona, ajòlas de Coarrasa qu'èran capablas de brocar en tot dromilhar au cornèr. Que s'i entenèvan en cordura e brocadura. De mei, que comenci de har recèrcas genealogicas e que m'avisi que mei d'un davancèr de Coarrasa qu'èran sarto o tisnèr. I a un ligam dab lo produccion textila de Nai ? N'ac sèi pas. Las meas coneishenças genealogicas que son enqüèra tròp frescas.

La cultura deu lin qu'èra importanta autes còps en Gasconha e au pè deus Pirenèus. Que favorizè lo  desvolopament d'un produccion teishedora casalèra e puish ua produccion industriau. Lo riquèr deu vocabulari gascon qu'amuisha plan que la cultura e l'espleitada deu lin èran importantas entà l'economia domestica en lo campèstre. Simin Palay, de qui la mair hasèva la tisnèra e lo pair lo sarto, que'ns da un beròi escantilh en lo son diccionari famós, Le Dictionnaire béarnais et du gascon modernes. Atau, entà arrevirar peigner le lin, S. Palay que perpausa : escarrolhar, escarrolhassar, eisharpir, escarpir...


Hètz beròi e au mes qui vien !

Florence Marcouyre

peu Congrès permanent de la lenga Occitana

 

Crèdit fòto : Wikimedia Commons